SINERGIES
Alerta! Ens estan assassinant!
El proper 25 de Novembre es celebra el dia Internacional contra la Violència de Gènere. Perquè les dones continuam essent víctima d’un tipus de violència específica i reconeguda com a tal al nostre Codi Penal.
No és un “problema domèstic”, és la manifestació més brutal de la desigualtat existent a la nostra societat. Es tracta d’una violència dirigida cap a les dones pel fet de ser-ho. Violència física, sexual, psicològica i econòmica exercida per homes agressors que no accepten perdre el control sobre les vides de les seves parelles i ex-parelles.
La violència no comença amb la primera bufetada, per a les dones comença de ben petites amb els estereotips de gènere. Les joguines sexistes envien missatges diferents a nines i nins: A elles se’ls orienta cap a la cura i a ells cap a l’acció. Els nins han de construir el món, les nines l’han de decorar. Ens socialitzam de manera molt diferent, l’home ocupa l’espai públic, les dones l’espai privat.
Quan creixem, continua la violència amb uns cànons de bellesa irreals, fets a la mida del desig de l’home i amb publicitat sexista que cosifica a les dones i ens presenta com a objectes sexuals.
A Espanya es denuncia una violació cada 8 hores. I que dir de les violacions “en manada” que s’han fet tristament famoses aquest darrer any. Poques empreses tenen protocols actius contra l’assetjament sexual a la feina encara que, segons la llei vigent, es obligatori.
L’any passat, els jutjats espanyols varen rebre 167.000 denuncies per violència de gènere i les nostres Illes estan per damunt la mitjana nacional.
El telèfon 016 ha atès a prop de 40.000 cridades pertinents a data 31 de juliol d’enguany.
Estam davant d’una xacra, d’una autèntica epidèmia. En el que portem d’any, han estat assassinades a Espanya 44 dones. I només es registren els comesos per parelles o ex-parelles. Els feminicidis són encara més: 78 portem aquest 2019.
I no són homes especialment violents, ni casos aïllats ni amb problemes de malaltia mental: En el món masclista en que vivim, la violència és un recurs que la cultura posa a disposició dels homes per utilitzar-la en cas de necessitat, deixant al seu criteri quan sorgeix aquesta necessitat.
Davant això, no basten els actes protocol·laris de “postureo polític”. No estam dispostes a fer més “minuts de silenci” cada vegada que una dona perd la seva vida a mans d’un masclista assassí.
Volem polítiques amb accions contundents. Exigim inversions i un autèntic pacte d’Estat contra la violència de gènere. Amb mesures i programes de prevenció i de atenció integral a les víctimes.
Ja no pot haver-hi més silencis, les dones farem renou perquè ja en hi ha prou d’estar callades.
Mariajo