"Les coses pel seu nom"



La poma, la carxofa, la figa, “l’almeja”, els melons... són aliments els quals no és necessari desenvolupar ni explicar el seu significat quan ens referim al sexe femení; el clítoris, la vagina, els llavis, els pits...

La dita diu: “Les coses pel seu nom”. A través dels segles en nom de totes les religions, sobre tot la cristiana, apostòlica i romana, i també la musulmana i altres sectes i grups malèfics com pugui ser la santa inquisició, els homes van rellevar i dur a la mínima expressió la dona i van fer del sexe una vergonya per a elles. D’aquí que “les coses pel seu nom” van haver de ser emmascarades i maquillades. D’altres noms i mots van ser inventats pels propis homes per humiliar-nos i controlar-nos, la qual cosa ens deriva al que diríem en paraules majors “Violència en el llenguatge”.

Els “piropos”, els “tacos” i els insults a les dones ens violenten en mesura, malgrat que formen part d’aquesta societat masclista i del dia a dia actual.

El que ens reconforta són les petites passes d’unes dones que ens reeducam, autoeducam, (autodidactes) i també ens agrupam per crear un feminisme real, sa i nítid.

Ja que parlam de tipus de llenguatge, també podríem parlar del “Llenguatge inclusiu” molt lluny de convertir-se en una realitat; excuses com l’economia del llenguatge i d’altres fan que no sigui efectiu, però ho deixarem per un altre article més desenvolupat i extens.

Marillú

Software • Text and Image