La curiosa història de la figa

“Aquest moment de l'any, és a dir, de cap a finals del mes d'agost, era qualificat pels nostres avantpassats de "temps de figues", potser -aneu-ho a saber- perquè s'havia representat l'agost, en la llunyana figuració dels mesos de Cartago, per unes espigues, acompanyades d'un bon nombre de figues. Sigui com sigui, el cas és que abans hom afirmava que l'any del pagès acabava per les figues, després del batre, que és quan aquestes comencen a arribar, i que no s'iniciava fins a l'octubre, per la sembra. Per això, i per tal d'indicar un any, els pagesos utilitzaven la forma proverbial de "figues a figues", any que, lògicament, resultava més curt, atès que durava deu o onze mesos, amb la qual cosa gairebé no comptaven l'agost i el setembre, en què la terra dorm, sobretot a les contrades on no es collia vi.Tot això passava, per cert, quan circulava una llegenda, que era compartida per tots els pobles llatins, segons la qual la Lluna volgué, en una ocasió, competir amb el Sol. Així, durant el mes d'agost -el de la canícula-, ella s'esforçà per fer el màxim de claror possible i per netejar el cel de núvols, tot induint els estels que estan sota el seu comandament a lluir de forma intensa, principalment les nits que no sortia, a fi i efecte que fessin una bona celístia. Però l'intent de la Lluna, que era que la gent fes a l'estiu vida nocturna, no reixí, ja que tothom s'estimà més treballar amb la llum solar. I també això passava quan molta gent creia que, durant l'agost, es desencadenà el Diluvi Universal, motiu pel qual els pobles antics havien dedicat cultes a les víctimes del fenomenal aiguat.    Però tornem a les figues. Abans, el seu conreu era eminentment femení, car no se li concedia cap importància. Val a dir que les figues constituïen la menja de pobres i de bestiar, especialment la dels animals porquins. Així, hom engegava les porcades per les plantacions de figueres, per tal que s'atipessin de les figues escampades per terra, caigudes de l'arbre. I també se'n collien de l'arbre mateix, ben madures, les quals, col·locades damunt de canyes, es posaven al sol perquè s'assequessin, procurant que no els toqués l'ombra, atès que els era dolenta, i, sobretot, que no es mullessin. Per aquesta raó, quan amenaçava pluja, aquelles figues, que eren destinades al consum humà, calia dur-les a sopluig. Hi havia, però, qui les feia assecar en un petit forn.   

Altrament, convé ressaltar que la collita de les figues anava a mitges entre l'amo de la plantació de figueres i les dones que feien aquesta feina, les quals treballaven pel seu compte sense percebre cap jornal, tot esperant poder treure algun benefici de la venda de la fruita que els pertocava. Cosa, per cert, un xic difícil, ja que, tal com he dit, menjar figues feia pobre i cridava misèria. Tan sols en èpoques de fam espantosa, com la que actualment pateixen milions d'éssers humans d'arreu del món, s'elaborava l'anomenat pa de figues, pa que la gent menjava, sempre a contracor, en substitució del de cereals. I és que les riquíssimes figues, evocaven el record paorós de la fam. És més, hom creia que, consumir-ne, l'atreia.  

La collita de les figues havia revestit molta importància a les Illes Balears, tanta que arribava a aplegar, a les pagesies, una nombrosa jovenalla d'ambdós sexes, la qual, després de la feina, es lliurava a les expansions pròpies de l'edat, com la de la dansa. Hi era típica una jota anomenada Des figueral, molt alegre i animada, que no es ballava en cap altra circumstància. Aquelles ballades eren qualificades de "balls des sequers", perquè es feien als assecadors de figues.   

El fruit de la figuera, la figa, ha donat un dels noms més populars que té l'òrgan genital femení (el de la seva part externa, la vulva), cosa que podria estar relacionada amb un vell joc de Carnestoltes, que consistia a penjar a l'extrem d'una canya, que aguantava una dona, un fil amb una figa seca i els homes provaven de menjar-se-la, després, naturalment, d'haver-la atrapat amb la boca. Com a premi, aquell que ho aconseguia rebia els favors de la dama que menava la canya, així com un bon traguinyol del millor vi, per tal que es pogués ben "entonar". Ah!, i cal advertir que la dama sempre procurava que se li mengés la figa el galant que li feia més peça, raó per la qual, la molt múrria, no dubtava a moure la canya de la forma que més li convenia. D'això ve que, en referir-se al vulgarment anomenat "cony", molts parlin de la "figa". Un nom, que, si ho mirem bé, no és pas gens desencertat, atès que la figa (el fruit de la figuera, és clar), per raó del gran nombre de llavors que porta, des de la més remota antiguitat ha estat considerada, per totes les races i religions, com el símbol de la fecunditat i la fertilitat.  
El joc carnavalesc que acabo de citar era, sobretot, propi de determinades poblacions tarragonines i barcelonines. I encara, en algunes, avui dia se sol fer un denominat "ball de la figueta", que és una recordança del vell joc de la figa, que sembla que nasqué al País Valencià. Almenys, el nom de figa aplicat al "cony", que a l'Argentina, curiosament, anomenen "concha", gaudeix entre els valencians de moltíssima popularitat. Aquest "ball de la figueta", però, no ofereix cap premi. I els atrevits que hi intervenen fan de simples pallassos, movent-se sota els capricis d'una dona, provocant un bon fart de riure a tots aquells que -la mar de divertits- els contemplen.” Emili Casademont I Comas  

La figa ha format part de la dieta habitual a la zona mediterrània des de fa molt de temps. Ja a les piràmides de Gizeh (4000 – 5000 anys ac) hi apareix representada la recol·lecció d’aquesta fruita. Per a la cultura grega clàssica, era un aliment simbòlic: es consagrava a Dionís, el déu de la renovació, i quan es fundava una ciutat es plantava una figuera entre l’àgora i el fòrum per assenyalar el lloc de reunió. Era el menjar predilecte de Plató, que la va anomenar la fruita dels filòsofs. El poble berber la considera un símbol de fecunditat i resurrecció.

PROPIETATS NUTRICIONALS

La figa és una de les fruites més dolces i, per tant, més riques en sucres (principalment en forma de sacarosa, que a la vegada està formada per la unió de glucosa més la fructosa) i ens aporta 74 kcal per 100 g de fruita fresca que augmenten fins a les 250 kcal en el cas de la figa seca.  Les diferències nutricionals entre la fruita fresca i seca són notables. Així, la primera és rica en vitamines hidrosolubles (vitamina C i vitamines del grup B), mentre que la segona quasi no en té perquè s’eliminen quan s’asseca, però en canvi concentra els minerals com el calci (144 mg de calci per 100 g de fruita en el cas de la seca, vers només 35 mg en el cas de la fresca).
 Vitamina C:  la trobem en la figa fresca a raó de 3,5 mg per 100 g de fruita. Aquesta vitamina és essencial per al bon funcionament de l’organisme perquè intervé en moltes reaccions metabòliques. Per altra banda, com que s’elimina per l’orina (és soluble en aigua) convé ingerir diàriament aliments que en continguin especialment en l’època de més sudoració, com a l’estiu; per tant, una raó més per gaudir de la fruita fresca en plena temporada.
 Vitamina del grup B: també en la fruita fresca. Especialment conté vitamina B9, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en el tancament del tub neural del fetus.

Pel que fa als minerals, els més abundants són:
Potassi i calci: el primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl•lula. El calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.
Magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs, i a més forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

Efectes sobre l'organisme
Millora i prevé el restrenyiment: com que és molt rica en fibra soluble i insoluble s’ha convertit en un dels remeis tradicionals per al problema del restrenyiment. Si volem potenciar encara més aquest efecte, només cal coure 3 figues madures en aigua durant un quart d’hora, deixar-ho reposar, beure’s el líquid i menjar-se les figues l’endemà en dejú.
Suavitza la mucosa gàstrica i impedeix la reabsorció del colesterol: la figa conté unes substàncies emol•lients de la mucosa gastrointestinal que ajuden a protegir-la i a mantenir-la hidratada. També té fibra soluble que forma una espècie de gel viscós que reté el colesterol eliminat pel fetge i que fa l’efecte que podria ajudar a evacuar-lo per la femta. A més, conté una substància (el benzaldehid) que sembla que té propietats anticancerígenes.
Recomanable en cas d’osteoporosi:les figues contenen molt de calci: 4 figues seques aporten 168 mg de calci (és a dir quasi la mateixa quantitat que un got de llet sencera, que en conté uns 200 mg). També té un contingut de ferro elevat: 4,2 mg de ferro per 100 g de figues seques (com a referència, les llenties en contenen 9 mg per cada 100 g).
Fruita amb fama d’afrodisíaca: en la tradició mediterrània, la figa és una de les més citades també, fins al punt que el seu nom ha esdevingut un eufemisme per citar el sexe femení. És també un símbol de fertilitat per les nombrosas llavors que té a dins.

Però també té alguns efectes negatius:
Contraindicada en cas d’herpes: d’acord amb el que ens assenyala el Dr. Pérez calvo al seu llibre Nutrición energética y salud, "la figa és potser la fruita més herpética entre les fruites autòctones de casa nostra.
Contraindicada en cas de candidiasi: l’autora Loto Perrella del llibre Candidiasis. Verdades y mentiras de una enfermedad, desaconsella consumir figues si es té aquesta malaltia, ja que conté molt de sucre, que afavoreix la proliferació de la infecció fúngica.





Software • Image and Text

Pa de figues seques

Ingredients:
• 300 g de figues seques
• 600 g d'ametlles torrades
• 2 copes de moscatell
• 1 copa d'anis
• Metafaluga

Preparació:
1. Piqueu les ametlles, les figues i la matafaluga per separat en un morter i després barregeu-les en un recipient.
2. Afegiu-hi el moscatell i l’anís, i remeneu-ho tot fins que quedi una massa homogènia i compacta.
3. Poseu-ho en un motlle enfarinat amb un pes al damunt i cada 3 hores aneu-ho comprimint amb les mans, procurant de no desfer la forma que li heu donat.
4. Deixeu-ho de 2 a 4 dies en repòs en un lloc fresc.
5. A l’hora de servir-lo, talleu-lo a llesques.