La Montseny: llavor del feminisme
La Frederica Montseny, líder anarquista i primera ministra a la Segona República Espanyola, era abans que res, una dona.
Una dona, que als 17 anys, escriu relats per dones, escriu novel.les romàntiques per guanyar-se la vida. No és una noia benestant, com es podria suposar per les dates en que publica, és la filla d’ uns llibertaris, Federico Urales* i Soledad Gustavo** tantes vegades perseguits, empresonats, i desterrats, que en la vida clandestina hi troba la normalitat.
A partir del 1925 en plena dictadura de Primo de Rivera, escriu les tres novel·les que la fan més coneguda, en les que ja va parlar la protagonista, en clau feminista, una paraula que afegeixo jo, ja que ella mai s’ hi va declarar de feminista. La victoria, El hijo de Clara i La indomable. Totes editades pels seus pares, en la col-lecció La Novela Ideal.
A les seves novel.les, la Frederica, d’ una manera subtil, denuncia “l’ esclavitut“ de la dona que no té un futur més engrescador que trobar un bon partit, casar-se i criar fills i filles.
Ja que són novel.les romàntiques, i per pur entreteniment.... hi hà amors, desamors, una mica de drama i dissorts sentimentals, però la protagonista de La Victòria, li diu a una amiga: “Jo no em podré casar mai, perquè no estic disposada a obeir al meu marit, o a ser només l’ama de cria dels seus fills“*** representa que aixó ho diu com un greuge sobre si mateixa... pero ja ha colat la idea que la possiblititat d’una altra classe de dona, existeix.
A més, i paralel.lament, la seva inquietut política la porta a publicar sota el pseudònim de Blanca Montsant articles filosòfics en publicacions revolucionàries com Nova Senda o Solidaridat Obrera, sempre en clau femenina i en la visió futura d’una emancipació en clau d’ igualtat i llibertat humana i política.
La reivindicació del 8 de març, és un bon moment per agermanar-nos encara més, i afegir a les nostres lectures, aquests relats antics, que ens descubreixen una dona valenta que va ser una política excepcional sense sotmetre a cap home, cap Deu ni Institució...el seu caràcter de dona. n
Ibèria Soler i Roca
* Federico Urales JOAN MONTSENY
** Soledad Gustavo TERESA MAÑÉ
*** La cita no es literal.