Filla d’un ric mercader pertanyé a una família aristocràtica que durant uns anys van haver d´exiliar-se per raons polítiques a Sicília, però després d’un temps va poder tornar a Grècia. Alguns textos antics fan referència a un marit i una filla encara que no podem estar ben segurs de la seva existència real.

Safo, va ser una poetessa lírica del període clàssic grec molt reconeguda al llarg de la seva vida, de fet la anomenaven “La Poetessa”. Va ser tutora a la casa de les muses on es dedicava a la educació de les joves aristocràtiques de la illa de Lesbos. El reconegut filòsof Plató la va anomenar “La desena Musa”. Malauradament, molt pocs dels seus treballs van sobreviure, només ens queden pocs poemes complets i alguns fragments d’altres.
 

Els temes que van centrar la obra de Safo van ser: el sexe, la sexualitat i el gènere; temes que encara avui són recurrents a la societat actual. Segons Margaret Reynolds (experta en la figura de la poeta), analitzant la obra poètica de Safo es pot entendre el paper fonamental que va tenir en la configuració del llenguatge de l’amor i el desig que encara avui dia s´utilitzen. Els seus poemes juguen amb les nostres expectatives sobre gènere i provoquen preguntes sobre la sexualitat i l´amor

Safo de Lesbos és considerada un icona del lesbianisme. La poeta va escriure sobre el seu desig tan per dones com per homes, de fet, el terme “ lesbiana” es per ella, ja que originalment en grec significava “qualcú de Lesbos”. A més, dona nom a una forma poètica específica anomenada “estrofa sàfica”.

Per acabar, vull dir que a la Grècia del segle VI a.C. ser dona i fer-se veure a l’àmbit literari o públic no era gens fàcil. Era una societat molt patriarcal i misògina. Tot i així, Safo va ser esculpida com estàtua, cosa que només es feia als homes, va ser retratada a ceràmica i representada a les ceràmiques de la seva època  donant una idea de com important va ser ella i el seu treball al seu moment.

Apolònia