Odoo • A picture with a caption

I tu, què vols ser de gran?



Somiam que volem créixer, que volem aprimar, dominar un esport o aprendre un idioma. Somiam que un dia tendrem el carnet de conduir i ens podrem moure lliurement. Somiam que viatjarem per tot el món després de cada viatge començam a preparar un nou destí. Somiam que ens enamorarem, o no. Somiam què estudiarem i a què ens dedicarem. I quan ho somiam, ho fem real i part de la nostra vida. Jo, com totes, en vaig somiar moltes de fites de futur!

El que és ben segur que no vaig somiar mai, i m’atreviria a posar la mà al foc que cap nina ha fet, és del que vull parlar avui.

Ja fa anys que existeixen mites sobre la “professió més antiga del món”. I, per descomptat, diverses postures enfront del debat que genera la seva continuïtat al temps: la que regularitza i la que aboleix, principalment.

Cada una de les postures té uns fonaments que s’exposen per defensar-les. L’argument que s’utilitza per a regularitzar-la és el de l’atribució de la prostitució a la “llibertat de les dones a fer el que volem amb el nostre cos”. A mi, de tots els raonaments possibles, em sembla el més vergonyós. I us diré per què:
S’utilitza la paraula “llibertat” quan la que s’hauria d’utilitzar és “precarietat”. Les dones no decidim lliurement ser o no prostitutes. És impossible que cap nina hagi somiat mai voler-ho ser. La llibertat resideix en el fet de poder escollir entre diferents opcions, la que més ens agradi o convengui. El problema, però, és que no sempre podem triar. Que les dones puguem decidir el nostre futur gairebé mai depèn de nosaltres mateixes. Les decisions venen marcades pel sistema social, ben anomenat patriarcal, que estructura les vides de la gent i posa a tothom al seu lloc, amb els homes per sobre de les dones. A nosaltres, a les dones, se’ns atribueixen una sèrie de tasques que, ben probablement, no haguéssim escollit, encara que consentim fer-les. També, una sèrie de professions que s’han “feminitzat” i que ens pertoquen, normalment, mal pagades i no tan ben acceptades socialment. A més inri, alguns sectors pretenen legalitzar l’actual sistema d’esclavitud: la prostitució. És esclavitud? Moltes vegades, encara que sembli ser consentida, no ho és. Cal destacar que si el consentiment s’ha obtingut a través de l’amenaça, la força o altres formes de coacció, l’engany, l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat o precarietat, de la concessió o recepció de pagaments o beneficis, aquest consentiment és viciat.

La prostitució no és sols la relegació del cos de la dona i de la seva integritat a no ser més que un objecte sexual per a un home, sinó que implica, també i de forma molt preocupant, l’anomenada tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. La gran majoria de prostíbuls viuen, principalment, d’aquestes dones (a vegades nines i nins) que són segrestades o “persuadides” als seus països d’origen amb promeses d’un món millor i, un cop aquí, a Europa, a Espanya, a Mallorca, les tanquen dins prostíbuls exigint-les pagar un deute pel viatge, que pot durar anys, a canvi de ser lliures algun dia o de no extorsionar o matar a la família als seus països d’origen. Tot plegat, terrorífic i una condemna per haver nascut dona i pobra. Pensau que si tan lliurement les dones volguéssim ser prostitutes, tot això seria necessari?

El volum del negoci de la prostitució, maquillada per algunes veus com exercici de la llibertat femenina, quan és totalment el contrari, parla d’unes xifres de primera magnitud.  L’explotació sexual de les dones a Espanya mou cada dia 5 milions d’euros, i no són per elles. Cal recordar que Espanya és el país europeu que més prostitució consumeix. 4 de cada 10 homes paguen per violar a una dona pobra, migrada i/o racialitzada. Els puters cada vegada són més joves i ho tenen cada vegada més normalitzat. Hi ha nins que accedeixen a la pornografia amb només 8 anys. Espanya no té cap llei integral contra la tràfic per explotació sexual.

La legalització sols pretén que els homes no perdin els seus privilegis patriarcals, capitalistes i racistes. La prostitució és esclavitud. I l’esclavitud no és feina.

Evidenciar la meva postura per treballar per l’abolició i dignificar i ajudar a les dones que s’hi han vist forçades a dedicar-s’hi seria, ara, innecessari. Però potser ens hauríem de fer algunes preguntes: tu que avui em llegeixes, lliurement, voldries ser puta? I tu, puter, ets feliç d’esclavitzar?

Aina Sastre Bestard