ECOFEMINISME
Els megacreuers
Un negoci de pocs contra l'interès general
El tràfic marítim és el causant a Espanya del 40 % de totes les emissions humanes de l’òxid de nitrogen (N0x) i, entre altres, del 44% de diòxid de sofre (S0x), dades que no són un invent dels ecologistes sinó que són les dades oficials del govern espanyol. Els creuers turístics són una part significativa d’aquestes emissions, en concret, funcionen amb el fuel més barat del mercat que emet diòxid de sofre i partícules nocives, realitzen descàrregues d’aigües grises a 4 milles de la costa; un megacreuer genera de 200 a 400 mil metres cúbics de residus, un 24% del total de deixalles sòlides que hi ha als mars són generades per creuers; danyen la biodiversitat del fons marí a causa dels corrents que generen per desplaçar les tones del seu propi pes i, a més, contaminen acústicament durant el temps que estan amarrats al port. Cert, que amarrats al port és obligatori utilitzar un tipus de fuel menys nociu, però, així i tot, encara supera 200 vegades la contaminació que causa una autovia.
Palma rep la visita d’uns megacreuers que en els últims anys no han parat de créixer en grandària, en nombre de passatgers i en nombre d’escales. D’igual manera, es ve incrementant any rere any la contaminació atmosfèrica, l’emissió de gasos perjudicials per a la salut (en un dia contaminen 37 vegades més que els cotxes que circulin per Palma), a més el soroll, l’impacte paisatgístic, la pèrdua del teixit comercial (els comerços tradicionals, sense poder afrontar el lloguer dels locals, són substituïts per franquícies i serveis turístics), afectant el dret a la ciutat dels i de les residents i la qualitat de l’experiència dels visitants. Per tot això, Palma té el dubtós honor de ser la segona ciutat d’Europa més contaminada pels creuers, després de Barcelona.
El 10 de juny es va presentar a la seu de Palma XXI el “Manifest contra els megacreuers”, una iniciativa impulsada per una plataforma cívica nodrida per un grup d’entitats ciutadanes, una trentena: des d’organitzacions ecologistes a associacions de veïns i veïnes, o d’altres que treballen pel model de ciutat a Palma. Des de fa uns mesos la Plataforma està promovent una sèrie d’accions com a part d’una campanya per alertar de les repercussions negatives que aquest tipus de turisme té sobre el medi ambient, el sector econòmic i la vida social, i, la primera d’aquestes accions va ser la presentació del Manifest abans esmentat en el qual s’exigia posar límits a l’afluència de megacreuers en el port de Palma, amb un màxim d’un perdia; així com una sèrie de punts en relació a la transparència de les dades ambientals, fiscals i laborals. També s’exigia la declaració del Mediterrani com a Àrea de Control d’Emissions, equiparant-ho a altres zones d’Europa com el mar Bàltic o el mar del Nord. El dit Manifest contra els megacreuers, presentat el mes de juny, va rebre el suport de més de 11.000 persones en un mes.
El dia 16 de setembre la plataforma va presentar a bord del veler Rafael Verdera que, navegant des de l’any 1841 és el vaixell en actiu més antic de la flota espanyola, la petició d’una moratòria per posar en pausa la contractació de creuers i megacreuers perquè es evident que el turisme de creuers i megacreuers, tal com està sent gestionat en l’actualitat, en un context de crisi climàtica i transició ecològica, és absolutament insostenible.