Amb la motxilla plena

Nina Parrón Mate (Sevilla, 1956) activista i feminista,  va estudiar història i antropologia a Madrid, va emigrar a Perú, ha viscut a Madrid i des del 2000 viu a Palma. Ha col·laborat amb Médicos del Mundo, l’associació ABRIL i la Paucartas - Casal de la dona. A Mallorca ha treballat a IB Dona i com a política ha estat directora insular de igualtat. Va rebre el  Premi Dones en dansa el 2019.

A. Munar: On vares néixer?
Vaig néixer a Sevilla i quan tenia7 anys vaig emigrar amb els meus pares i el meu germà gran a Perú, el meu pare tenia allà a un germà que havia hagut d’emigrar per la gerra civil, era del bàndol els perdedors i de fet no va poder tornar fins a la amnistia del 77. Varem viure allà fins que jo tenia 14 anys després tornarem i anàrem a viure a Madrid i vaig viure uns anys meravellosos fins que va arribar l’any 1999 i vaig dir que faig al nou mil·lenni? Com puc començar un nou mil·lenni com si no passes res? I amb això que tenia una amiga que havia vingut a viure aquí, jo venia a visitar-la, me va dir perquè no vens a viure aquí? I al 2000 vaig venir    Mallorca, no tenia feina, ni res. Vaig venir per    la meva amiga i perquè aquí teniu la vostra pròpia llengua i era el més semblant a viure a l’estranger. Jo que al llarg de la meva vida he tengut tres accents, primer andalús, després peruà i ara tenc un castellà com a neutre. 

A. Munar: Que te va fer estudiar antropologia?
Vaig arribar a la antropologia per la història i possiblement per la meva biografia personal, pensa que vaig deixar tota la família extensa a Sevilla per anar a un país amb una cultura, història    i una llengua diferent, ja que encara que es digui que al Perú es parla espanyol és molt diferent, recordo la primera vegada que vaig veure la mirada de un indi, no la vaig entendre fins que no vaig ser més gran i poder analitzar políticament el que havia passat. Era una mirada de humiliació, de submissió, em va marcar. Em va marcar ser una espanyola on el meu país havia comès tantes atrocitats. A Lima viuen gent de molts de països diferents, això te fa intentar saber la història dels seus països, per això vaig estudiar història i d’aquí a antropologia hi ha només una passa.    

A. Munar: Vas estudiar a Madrid, Quina època era?
Vaig estudiar més tard, degut que hi ha una cosa que només sabem la gent que hem emigrat i és que cada vegada que canvies de país has d'aprendre tot el que necessites a nivell acadèmic per entrar al sistema educatiu. Al arribar al Perú ja vaig perdre un any per aprendre historia, geografia, llengua, els 14 Incas, va ser horrorós, quan varem tornar a Espanya havíem de    fer el mateix i com jo amb14 anys ja era un poc rebel, me vaig negar a    tornar a perdre un any aprenguen els reis Godos, vaig dir al pare jo no ho faig em vaig negar. El pare me va dir si no ho fas has de fer feina i amb 14 anys vaig començar a fer de professora    d’anglès a una escola, suposo que dec ser la professora més jove de tota Espanya. Vaig esperar als 25 anys per fer l’accés a la universitat i vaig fer la carrera, tot per no estudiar els «reyes Godos»

A. Matamalas: És un plaer poder entrevistar a la Nina, amb la que hem compartit moltes lluites a Madrid i ara aquí, a més també compartim el premi dones en dansa. A Madrid va ser on te vas fer com a feminista, van ser temps molt durs, vas omplir la teva motxilla de sororitat, d’amistat,    de lluita.

Com va ser la teva experiència per omplir aquesta motxilla tan plena de sororitat, d’amistat, de lluita?
Al 1981 vaig tocar a la porta del moviment feminista de Madrid,me va obrir la directora, Ampar Pineda, m’acabava de separar i la primera manifestació que    vaig tenir va ser la del divorci el primer 8 de març ens tiraren un cossiol des de un edifici, després la llarga lluita pel avortament, va ser molt radical, ens tancàvem i ocupàvem    a edificis, el judici per les 11 de Bilbao, dos avortaments clandestins a Barcelona durant, bregues    amb la policia, hi havia dones ferides, detingudes.  

A. Munar: Com dieu abans la lluita feminista era més radical, creis que hem baixat el nivell de radicalitat?  
Jo crec que sí, era un altra moment, sortíem de la dictadura i estàvem construint un estat democràtic, hi havia la llibertat per poder ser més radicals, ara crec que ens tenen més controlades, per exemple, abans anàvem a fer el que havíem de fer tenint clar que si ens detenien no pagaríem cap multa, ara no es pot fer, de seguida hisenda te lleven del banc els doblers per la multa, ara no tens la llibertat de dir vaig a la presó.

A. Matamalas:    Demanàvem drets molt fonamentals, divorci, avortament, anticonceptius...

Nina:  Recordo una vegada que ens tancarem dins la església se san Isidro, els capellans ens varen tancar ells a nosaltres. El que si he vist és que a Mallorca el feminisme no és gens radical, una cosa que vaig notar de xoc cultural, va ser que a les manifestacions no es cridava, es feien en silenci, com si fos una processó.  

A. Matamalas: Vares estar a París a l’enterrament de Simone Bauvoir?
Sí, unes 54 dones organitzarem el viatge, quan arribarem esperant la comitiva a Montparnasse vam fer una pancarta que deia «Contigo Simone, movimiento    feminista de Madrid» ens mesclarem amb la comitiva i quan arribarem a la fosa tirarem la pancarta dintre, així que Simone de Bauvoir està enterrada amb la nostra pancarta.  

A. Matamalas: Apart de tota la lluita pels drets ens pots parlar sobre el paper que tinguéreu al cine?
He estat a molts de grup, però per mi els més importants són el del cine i les Valquideas. A l’ateneu feminista feiem moltes activitats culturals, el cine ens duia molta de feina, crearem el festival internacional de cinema fet només per dones, vam tenir tant d’èxit que férem 12 edicions, del 1985 al 1996 durant nou dies, 4 sessions diàries, era espectacular, venien dones feministes d’arreu del món.

A. Matamalas :
També anaves pels instituts i associacions a passar les pel·lícules i fer col·loquis, dèiem  «Nina sirve para todo» Sí, va ser quan ens coneguérem.  

A. Matamalas: Com estava el feminisme quan arribares a Mallorca?
Pràcticament no hi havia res, una de les coses que m’encanta és haver treballat a l’institut Balear de la Dona amb la Francisca Mas, ella va fer que molts de grups de dones feministes i no feministes que no teníem cap tipus de llaç que als 8 de març es trobassin, va fer elevar la consciència feminista d’altres grups, anaven cada un per a la seva guerra. El primer 25N (dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones) institucional el vaig organitzar jo.  

A. Matamalas: Ens contes un poc quina va ser la teva feina amb metges del món? És una de les coses guapes que m’ha passat a la vida, perquè quan es celebraven els 50 anys de la declaració dels drets humans, feministes que feien feina a ONGD ens demanaren    a les feministes de Barquillo que féssim qualcuna cosa en comú, ja que els drets de les dones són drets humans, vaig conèixer a Diana Sojo que era de medicos del mundo, me va demanar si la podia ajudar a introduir la perspectiva de gènere a medicos del mundo, jo ja tenia experiència amb la prostitució i tracta de blanques, anava pels carrers a cercar prostitutes que volguessin venir a fer xerrades i col·loquis, una ens va ajudar fins que va sortir de la prostitució. Duc amb ells més de 23 anys.   És espectacular com t’ensenya la vida, això va    ser un aprenentatge per mi.  

A. Matamalas: I amb dona sana? Duc amb elles des del 2005, acabaven de constituir-se i jo estava a IB DONA, també amb el casal de les dones, el consell participatiu de les dones, ens passàvem el temps amb pancarta amunt, pancarta avall....  

A. Matamalas: Jo recordo també el projecte SOMBRA *
Sí, també va ser    «una liada» vos vaig liar a totes les amigues, la Paca Salvà me digué «quina capacitat    tens de liarnos» vam fer l’informe SOMBRA de CEDAW Balears mai havia sortit a aquest informe, així que el férem.  

A. Matamalas:    Abans de estar amb Podemos havies    estat amb cap altre partit polític?
Als 17 anys durant el franquisme i fins que va arribar la democràcia vaig estar amb un partit mahohista, que es deia organización revolucionaria de trabajadores, érem antifascistes, després no he tornat estar amb cap partit, el meu feminisme sempre ha estat autònom, perquè jo hagi estat a un partit polític ha d’haver passat una crisi com la que vam patir i un 15M. És al·lucinant que una feminista autònoma com jo hagi acabat a un partit polític i de directora insular d’igualtat.  

A. Matamalas: Creus que és important que les dones estiguem en política per canviar les coses?
Clar que sí, hem d’estar    en política, a les institucions i a tots els llocs, però és molt dur. Les dones feministes hi hem de ser, sinó s’acaba fent política com els homes.    

A. Matamalas: Però tu vares fer molt bona feina des de la conselleria d’igualtat, abans estava tot desfet...
Sí, com a grups feministes només existien les dones de llevant a la part forana, quan vag sortir 4 anys més tard que hi hagi tants de grups, «m’omple d’orgull i satisfacció».  

A. Matamalas: Tant Dones en Dansa com dones de Llevant recordam quan vares organitzar les primeres jornades per les diferents associacions de la part forana, aquí vares començar potenciar el que es diu feminisme de poble,    visibilitzar les dones amb el «Mallorca te nom de dona», els còmics, les estàtues, espais de dones...
J o ja veia que tot el que passava era a Palma i tenia clar des del principi potenciar-ho el 90% dels actes organitzats aquells 4 anys com a directora general d’igualtat, van serà a la part forana. M’encanten les estàtues d’aquestes dones. A Mallorca    no hi havia espais per a dones, només els serveis socials i sempre he tengut clar que a les dones ens associen amb serveis socials, no sempre tenim problemes, les dones som molt més, per això era important treure els punts de reunió dels serveis socials. Una de les coses que estic més orgullosa de mi mateixa és l’haver introduït l’autodefensa a la illa.  

A. Matamalas: A la campanya «amor romàntic» del 14 de febrer, vaser important que vengués de la institució, però vares rebre molts d’atacs, te va fer sofrir...
També estic orgullosa d’haver posat a l’agenda social el mite de l’amor romàntic, abans només es parlava a la universitat, va fer molt de renou, quasi em cremem per bruixa, però ara per tot se’n parla, me pareix molt important.  

A. Matamalas: La demanda per el cas de violència masclista de la xue Saura te va fer sofrir? Tengueres moltes mostres de sororitat?
Va ser una cosa personal que entre totes ho vam transformar en col·lectiu, això és meravellós, va ser molt dur però vaig aguantar i començarem a sumar i sumar dones i homes, va ser molt maco convertir-ho en un lluita. Vaig rebre molt de suport, tothom em deia «como va lo tuyo?» . 

A. Matamalas: Que ha significat per tu els 4 anys a la direcció general d’igualtat?
Un privilegi, som conscient del que he fet però m’encanta que es valori , és molt dur, molta responsabilitat.  

A. Munar: Quins projectes tens ara?
Vull seguir ensenyant a dones que ensenyin que dones autodefensa, me pareix un eina molt important, que el feminisme sigui ecofeminista i estic oberta a que la vida me doni sorpreses. Duc el feminisme a les venes, segur que faré qualque cosa que encara no se m’ha ocorregut. Les portes giratòries a segons quins àmbits de les polítiques no existeix, estic a l’atur i ja se sap una militant no atura mai, me passo el dia per amunt i per avall fent coses.  

A. Matamalas: Que penses de l’auge de l’extrema dreta?
Al mateix temps que el feminisme està molt fort, hi ha moltes més joves que no abans, amb uns plantejaments molts clars i una força increïble, això ens dona molta força, però no hem d’oblidar que el lloc fosc existeix i estan molt enfadats, hi ha molts misògins, masclistes, d’extrema dreta que les feministes som els seus objectius, hem d’estar molt pendents de tot això.  

A. Matamalas: Me preocupen molt la violència i els feminicidis, creus que ni ha més o menys que abans?
Pens que ara ni ha menys, recordo que un dels primers anys que es contaven ni havia 78 assassinades. Recordo quan no es contaven ho fèiem nosaltres les feministes, ara ni ha menys, hi he de reconèixer que a Espanya ni ha menys que a altres països de Europa, perquè duim molt més temps treballant activament contra la violència de gènere i amb la nostra lluita hem aconseguit que els mitjans i l’estat ho assumeixi.  

A. Munar: Com vares conèixer Dones en Dansa?
Primer vaig conèixer na Paz, me va contar que estava a un grup, però el fonamental va ser a una de les trobades de pobles que vaig propiciar, me diguéreu volem donar una passa més, volem fer més... i entre totes les que estàvem allà varem pensar que es podia fer. Als 3 mesos ja havíeu fet un club de lectura feminista i ja no heu aturat, quina energia més espectacular.  

A. Munar: Com te sentires quan vares saber que eres el premi Dones en Dansa 2019?
Diios mio!!! Quasi me pegar un «perrenque» perquè jo ja hi havia estat al festival, era molt divertit, vaig venir amb les amigues per passar-ho bé, ningú m’havia dit res, i de sobte quan me vaig veure el cor me va saltar, vaig començar a tremolar, me pensava me desmaiava, estava bloquejada, no sé que vaig dir però no vaig poder. Va ser molt emocionant, una de les coses més entranyables. Un privilegi que m’hageu convidat a ser al vostre feminisme de poble.  

Gràcies NIna i Antònia.

Antónia Munar Bautista


 * ONU CEDAW (sigles en anglès) és la convecció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, va ser aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides ONU el 18 de desembre de 1979. Espanya la va signar i el govern  te l’obligació d’enviar  informes del seguiment de l’aplicació al seu estat dels drets emparats per la convecció.   *PLATAFORMA CEDAW INFORME SOMBRA ESPANYA més de 50 associacions de Dones, Feministes, de Cooperació Internacional i de drets humans,  preparen un Informe Ombra que reveli la realitat del país i les contradiccions, ocultacions i tergiversacions de l'informe Governamental .

Dones entrevisten dones és una roda d’entrevistes on la dona entrevistada serà la que faci la propera.
* Antònia Matamalas: Premi Dones en dansa, 2018. Veure entrevista Feminisme de poble Nº2, novembre 2019.