El drets es conquereixen


El 8 de Març es commemora el Dia Internacional de la Dona, que te el seu origen en les jornades reivindicatives protagonitzades per dones treballadores (al 1908) exigint una jornada laboral racional, millores salarials i el dret al vot.  146 dones varen morir calcinades a una fàbrica de Nueva York aquell dia degut a l’incendi provocat davant la seva negativa a abandonar la protesta.
Aquelles dones treballadores, que es varen incorporar a les fàbriques a principis del segle XX, es trobaren immerses dins un entorn dissenyat per a homes i ocupant un paper secundari dins el món laboral, subordinat al protagonisme de l’home.
Aquí, a Alaró, tenim un exemple en les dones que varen fer feina a les fàbriques de sabates del nostre poble i de tota la comarca del raiguer. A pesar de que feien una feina de gran qualitat i varen suposar una contribució molt valuosa a la industria del calçat de la comarca, rebien sous més baixos que el seus companys homes, no accedien a llocs de direcció i no se tenia en compte la seva condició de maternitat (embaràs i lactància) en l’organització del treball. A més a més, havien d’abandonar la feina a les fàbriques quan es casaven i tenien fills i filles per dedicar-se a la seva família. Moltes d’elles continuaven fent feina a casa, mal pagades, sense cotitzar i sense drets laborals.
La incorporació massiva i definitiva de les dones al món laboral al nostre país, es va produir als anys 80.
Malgrat la nostra Constitució (1978) reconeix i garanteix el dret a la igualtat en tots els àmbits, explicitant clarament que els homes i les dones tenen els mateixos drets i cap persona pot ser discriminada per raó de sexe, l’entorn laboral continua sent un “territori” ocupat per homes. Així que es varen trobar amb les mateixes discriminacions que les nostres padrines sabateres. Discriminacions que encara es mantenen.

Les dades són contundents:

Bretxa Salarial:  La diferència en salari brut per hora dels homes i les dones a Espanya és d’un 15%. És a dir, les dones cobram un 15% menys per fer feines d’igual valor i responsabilitat.

Segregació Horitzontal: Les dones ens concentram majoritàriament en certs tipus de professions,  generalment relacionats amb la cura, l’ensenyament, les escales més baixes del sector serveis i les tasques auxiliars de gestió.

Segregació Vertical: Les dones soim minoria en els llocs de direcció. Inclús en aquells sectors on les dones soim majoria fent feina. És el que es denomina “Sostre de Vidre”.

Prevenció de Riscos Laborals: Moltes empreses no contemplen mesures de protecció a la situació d’embaràs i lactància i no tenen protocols d’abordatge de l’assetjament sexual i per raó de gènere.

Conciliació laboral i familiar: El 70% de les tasques de cura a familiars depenents (infants i gent gran) recau damunt les dones. La conciliació és un dret reconegut que s’ha d’aplicar i no sempre és així.
Per tot això, es fa necessari el Sindicalisme Feminista. AL llarg de la història, les organitzacions sindicals, han estat formades i dirigides quasi exclusivament per homes. Les lluites sindicals han aconseguit millorar les condicions de treballadors i treballadores, però els hi ha faltat (i encara els hi falta) la visió de gènere per tal de garantir la igualtat real al món laboral.

Dins aquesta secció, xerrarem de les desigualtats al món laboral, de com pal·liar-les, de les mesures que contempla la llei i dels drets que tenim com a dones treballadores.

Mariajo

Il.lustració: Leandro Lamas


Software • Text and Image